Ja fa temps que als llibres de text que fan servir a les escoles apareix el concepte de desenvolupament sostenible. Aquest nom tan bonic consta com un apartat més dins la classificació temàtica de les matèries, és a dir, ja s'ha institucionalitzat.
La llengua és viva i en constant moviment, i els conceptes s'han d'anar renovant per tal de superar-los i no caure en la passivitat. Per aquest motiu, proposo a tots els professors de secundària de revoltar-se en contra del currículum de la ESO i explicar el perquè dels conceptes i que en les classes es comenti el tema del decreixement.
En una societat com la nostra on l'objectiu final de tot és créixer, sense ni tan sols plantejar-nos el com ni el perquè, cal reestructurar el nostre pensament i adonar-nos que l'única solució és decréixer. No es tracta de créixer preservant el nostre entorn natural, controlant la contaminació i gestionant els recursos de manera sostenible, sinó que no ens queda cap altre remei que decréixer: és just i necessari. El terme desenvolupament sostenible ha perdut el seu significat i està obsolet.
Us convido a llegir el llibre Objectiu: decreixement i reflexionar sobre tot plegat. Avall les TIC!! Amunt les relacions socials entre persones de carn i ossos!
Entre tots contruirem les Tapetes junts!
Curiosament i per contrariat que sembli, fins a un punt, les TIC ens han proporcionat aquest bloc per tal de manifestar-nos. Acceptant d’entrada que de manera generalitzada hi ha un sistema que automatitza el pensament global de les poblacions, crec que la utilitat d’aquestes eines de manera ben gestionada ha de servir-nos per arribar a més gent. Es evident que l’etiqueta 'e-marketing' ens rebenta les orelles, però...i si com fan els sistemes estatals, l’absorbim com a 'l’enemic' i el reconduïm a una causa que ens motivi? com per exemple, la recomanació del llibre.
ResponderEliminarJo ara mateix em pregunto, si realment amb les TIC estic pervertint algun valor o si m’allunyo de les relacions socials. Crec que si el que volem fer s arribar a tothom, hem de fer tot el que estigui al nostre abast, ajudar a pensar o a ser crític a través d’aquesta eina (també), acollir-la i fer-ne un ús que exposi l'aposta per el decreixement si és el cas, sense oblidar allò que ens fa més humans, la proximitat. Ho estic intentant entendre com a eina, no pas com a mitjà interpersonal.
Abans que qualsevol decreixement,seria més viable apostar per la deshumanització i començar de zero, perquè a aquestes alçades, tota experiència viscuda mai és genuïna, esta estandarditzada i reconduïda cap a etiquetes e interessos polítics.
Estoreta Perez
Humbert:
ResponderEliminarÉs evident que comparteixo part de l'opinió que expreses aquí. Els meus comentaris incendiaris contra les TIC són totalment esviaxades i poc objectives, però aprofitava aquest bloc clandestí per tal d'expressar sensacions.
Encara és més evident que cal aprofitar aquesta tecnologia, i més per un objectiu tan lícit com acostar la cultura a la gent. Estic d'acord en seguir l'estratègia d'assimilar "l'enemic" per tal de reconduir-lo, oi tan que sí!! Però no seria lògic que aquesta via de comunicació es convertís en l'única, com sembla que està passant a molts dels països anomenats desenvolupats. A tall d'exemple: al meu entendre no tindria lògica que els 3 membres d'aquest blog només mantiguessim aquesta via comunicativa.
Amb les meves opinions no volia dir que no s'usin les TIC per a millorar la comunicació, la interralació i l'intercanvi de informació, perquè sovint la distància és un obstable i això fa que es superi. Malgrat tot, venin d'un poble com Manlleu, mai renuncioaré al contacte visual i personal que significa una bona tertúlia amb amics, companys o coneguts. La meva crítica anava en aquest sentit. Coincideixo en tu en que les TIC han de ser una eina, mai un mitjà interpersonal.
Amb el que no estic d'acord i amb això acabo, és amb apostar per deshumanitzar i començar de zero ambans que decréixer. Donades les circumstàncies actuals no es pot començar de zero, aquest trencament no és possible per l'enorme xarxa d'interessos i relacions globals que hi ha. Cal decréixer, sens dubte, de manera política, econòmica i social.
Salut!!
La nostra proposta seria radical en l’aposta pel decreixement, però potser equivocada. Hem de parlar de patrimoni i de cultura en positiu, sense caure en la crítica per la crítica, o fent-la com quelcom constructiu i en la seva justa mesura. L’aposta pel decreixement en aquest sentit seria clara, però encara podríem aprofitar algunes estructures que han arribat fins als nostres dies. L’aposta pel model anglès per exemple, on des de les aportacions de petits col•lectius s’arriba fins al Govern, tot i que dubtem que s’hi hagi d’arribar en realitat.
ResponderEliminarPensem que la fórmula més adient per treballar el patrimoni i la cultura és des de la col•lectivitat i la seva base, que s’articuli a partir de grups de treball i pressió “pseudo-privats” però oberts, que analitzin i coneguin les inquietuds de la societat que els envolta. Un magma de gent formada en l’estudi del patrimoni però també gent de la sociologia i l’antropologia, que vegin la cultura i el patrimoni com a quelcom natural, gairebé obvi, però sense fer-ne parafernàlies ni misticismes.
Sobretot es necessita treure un peu i mig de les estrictes acadèmies i les biblioteques, font de coneixement escrit, pensat i repensat, per treballar des del carrer i pel carrer, amb la seva realitat quotidiana.
He dit...
Catifeta Rovira