Art sagrat/Art sacre.... només de dir-ho se t'omple la boca, sembla que vulguis insultis a algú!!
Sacre!més que sacre!Que xungo...
Perquè a més, això de la devoció és ben poc agraït...la majoria d'ells són màrtirs que han sofert que t'hi cagues i que, a més tu sofreixes per ells!!!
Ara que, ben mirat, jo sóc del Barça i ara per ara, viento en popa! però recordo perfectament quan un paiu va dir al metro, no fa gaire temps... "Muy triste es de pedir! Pero más triste es ser del Barça!!!" (vull matisar que era l'època del Van Gaal...quanta raó tenia aquell borratxo...)
Doncs res, Visca Sant Sebas i visca Sant Ronnie!!
jo sóc més de Santa Eulàlia, crec que la pobre, va quedar feta un nyap. En Ronnie sant? Quina perla de jugador, pero en alguna cosa estem d'acord, ell va fer patir, patir ell? Això ja no ho crec!
ResponderEliminarEstoreta
és cert, podriem dir que en Ronnie és l'únic sant que no ha patit en vida però que igualment hem fet pujar als altars dels cels...
ResponderEliminarm'acceptes un Visca sant Pep??
atentament,
catifeta
per suposat!!
ResponderEliminarVisca Sant Pep i Miquel Martí i Pol!
Jajaja!!
ResponderEliminarCom a tapeta que sóc no sé si hauria de fer cap comentari sobre el tema, ja sabeu que per mi el futbol és aquell esport a qui recorren els desesperats que necessiten creure en alguna cosa. Però posats a fer també ens podríem fer de qualsevol religió, no?
Amb el tema d'en Ronnie vigileu, acabreu fundant una església com la de Maradonna, idolatrant la cocaïna i la festa. Ai Diego! I a sobre se'l considera un déu!
Bomboclat!