Cal apostar per la quantitat i no per a la qualitat ? tots sabem, i més en aquests dies de consumisme frenètic, que cada cop menys s’estila oferir qualitat a les noves generacions, val més malacostumbrar i reventar de tot allò i més, per tal d’aconseguir que el dia de demà no sàpiguen valorar absolutament res.
Nosaltres inclosos, probablement haguem crescut envoltats d’una sèrie de valors als que ara renunciem o intentem renunciar, doncs hem combatut amb la consciència adquirida ‘tot’ allò que ens ha estat imposat.
No sempre en som conscients, ni de la contaminació, ni del estar en alerta, és quelcom difícil mantenir-se a refugi de tant bombardeig. I si no són bombes? I si la solució són les croquetes? Ahhh debat etern i tenebrós que m’empaites...
Les croquetes criden a la generalització i no a la particularitat, es componen d’ingredients quasi idèntics. Existeixen petites variacions dins del món croquetaire, però realment no es un parany més? Era tan bona l’àvia quan substituïa el pernil per el pollastre? i les de tonyina? les de formatge? les d’Euskal Herria amb tota la seva voluminositat?
En fi, la qualitat de la croqueta hauria de ser un dels objectius del nostre savoir faire, la quantitat, només en BBComunions i d’altres estratègies malsonants.
Estoreta.
