Sortida de cap de setmana

Benvolguts lectors,

Aquest cap de setmana he pogut sortir de les muralles de la ciutat comtal!Ha estat una experiència gairebé única que ja no recordava...Feia tan de temps!

Com sempre, tot i haver-hi pujat sovint els últims anys, ens varem equivocar de carretera i varem gaudir de les fantàstiques urbanitzacions pròximes a Terrassa enmig d'una boira que no ens deixava veure un pijo!Anàvem molt perdudets, però és que no tenia la referència visual de Montserrat i ja se sap que si la Moreneta no et guia, trobaràs el teu destí passat el migdia...

Però anem al que volia explicar, que tot d'una m'he liat...

Destí final: Centre d'Interpretació de les Colònies Tèxtils del Llobregat (Torre de l'Amo de Viladomiu Nou)

Fantàstica recuperació de l'edifici, amb escenografies molt simples dels espais de la Torre però que aconsegueixen no distreure la perdiu... La visita transcorre amb un audio genial, on la minyona del senyor Viladomiu ens explica els racons de la casa, la seva vida i la dels seus "amos" en un context molt interessant: just després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica.

Així, com podeu veure, ens expliquen de forma molt entenedora un procés certament complicat com és el canvi social, les lluites de classe tot envoltat del fantàstic paratge del baix Berguedà.

Ara toca agafar el cotxe: Ruta cultural de l'Ametlla de Merola.

A deu minutets agafant el cotxe ens plantem a la colònia de l'Ametlla de Merola, nucli de població al terme de Puig-Reig. Aquesta és una de les colònies més emblemàtiques del Parc Fluvial, i la seva adaptació museogràfica tracta la vida cultural en les colònies industrials. [Val a dir que tot el Parc Fluvial i la seva ruta de les colònies està senyalitzat amb uns plafons super guapos, que tan podem trobar al Cenre d'Interpretació com a l'Ametlla de Merola amb igual format i lettring; molt guapos!] Amb un intens teixit associatiu, els plafons de l'Ametlla ens porten pels carrers i places de la colònia explicant-nos els trets culturals que definíen i encara defineixen l'Ametlla de Merola (el Teatre-Cine, l'Escola, els Gegants, Nans i balls tradicionals...).

Tot plegat, molt però que molt recomanable! S'hi ha fet, al meu entendre, quelcom realment cultural i gens pretensiós, auster però molt vistós i encara més efectiu!No destinat a un públic massiu, ans al contrari l'entorn pacífic ens permet acostar-nos al patrimoni natural, cultural, històric, industrial.........i s'hi menja molt bé, TOT I QUE AIXÒ, ÉS CLAR, ÉS UN AFEGIT I NO PAS UN RECLAM!

Per a tota la info que us puguem imaginar sobre el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat: http://www.parcfluvial.cat/index.php

Salut, patrimoni i bona visita!

Decreixement

Ja fa temps que als llibres de text que fan servir a les escoles apareix el concepte de desenvolupament sostenible. Aquest nom tan bonic consta com un apartat més dins la classificació temàtica de les matèries, és a dir, ja s'ha institucionalitzat.

La llengua és viva i en constant moviment, i els conceptes s'han d'anar renovant per tal de superar-los i no caure en la passivitat. Per aquest motiu, proposo a tots els professors de secundària de revoltar-se en contra del currículum de la ESO i explicar el perquè dels conceptes i que en les classes es comenti el tema del decreixement.

En una societat com la nostra on l'objectiu final de tot és créixer, sense ni tan sols plantejar-nos el com ni el perquè, cal reestructurar el nostre pensament i adonar-nos que l'única solució és decréixer. No es tracta de créixer preservant el nostre entorn natural, controlant la contaminació i gestionant els recursos de manera sostenible, sinó que no ens queda cap altre remei que decréixer: és just i necessari. El terme desenvolupament sostenible ha perdut el seu significat i està obsolet.

Us convido a llegir el llibre Objectiu: decreixement i reflexionar sobre tot plegat. Avall les TIC!! Amunt les relacions socials entre persones de carn i ossos!

Entre tots contruirem les Tapetes junts!

Estratègies rebossades

Cal apostar per la quantitat i no per a la qualitat ? tots sabem, i més en aquests dies de consumisme frenètic, que cada cop menys s’estila oferir qualitat a les noves generacions, val més malacostumbrar i reventar de tot allò i més, per tal d’aconseguir que el dia de demà no sàpiguen valorar absolutament res.

Nosaltres inclosos, probablement haguem crescut envoltats d’una sèrie de valors als que ara renunciem o intentem renunciar, doncs hem combatut amb la consciència adquirida ‘tot’ allò que ens ha estat imposat.


No sempre en som conscients, ni de la contaminació, ni del estar en alerta, és quelcom difícil mantenir-se a refugi de tant bombardeig. I si no són bombes? I si la solució són les croquetes? Ahhh debat etern i tenebrós que m’empaites...

Les croquetes criden a la generalització i no a la particularitat, es componen d’ingredients quasi idèntics. Existeixen petites variacions dins del món croquetaire, però realment no es un parany més? Era tan bona l’àvia quan substituïa el pernil per el pollastre? i les de tonyina? les de formatge? les d’Euskal Herria amb tota la seva voluminositat?

En fi, la qualitat de la croqueta hauria de ser un dels objectius del nostre savoir faire, la quantitat, només en BBComunions i d’altres estratègies malsonants.

Estoreta.

Y tú de quién eres??

Art sagrat/Art sacre.... només de dir-ho se t'omple la boca, sembla que vulguis insultis a algú!!

Sacre!més que sacre!Que xungo...

Perquè a més, això de la devoció és ben poc agraït...la majoria d'ells són màrtirs que han sofert que t'hi cagues i que, a més tu sofreixes per ells!!!

Ara que, ben mirat, jo sóc del Barça i ara per ara, viento en popa! però recordo perfectament quan un paiu va dir al metro, no fa gaire temps... "Muy triste es de pedir! Pero más triste es ser del Barça!!!" (vull matisar que era l'època del Van Gaal...quanta raó tenia aquell borratxo...)

Doncs res, Visca Sant Sebas i visca Sant Ronnie!!

La Benvinguda

Benvinguts i Benvingudes,
Aquest és l’inici d’un gran final.
Endavant TAPetes, tenim molta feina que fer!